ET DESCOBRIM SITUACIONS MOLT REALS QUE PODEN AFECTAR LA TEVA SALUT MENTAL *

La síndrome de l’impostor

La síndrome de l’impostor és una experiència psicològica en la qual la persona dubta de les seves pròpies capacitats i assoliments, i viu amb la sensació constant que “no és suficient” o que en algun moment serà “descoberta” com un frau.

Encara que no és un trastorn mental ni un diagnòstic clínic, sí que està àmpliament estudiat en psicologia i s’associa a malestar emocional, ansietat, baixa autoestima i esgotament.
Sol aparèixer en contextos d’exigència, comparació constant o canvis importants (inici d’estudis, primers treballs, pràctiques, oposicions, xarxes socials…). Paradoxalment, afecta amb freqüència a persones competents i compromeses, que atribueixen els seus èxits a la sort, a l’esforç excessiu o a factors externs, en lloc de la seva capacitat real.

Estudis recents mostren que és especialment comú en joves, estudiants universitaris i persones en etapes primerenques de la seva carrera professional, i que pot augmentar quan l’entorn reforça la competitivitat o l’autoexigència extrema.

HA SIGUT SORT *

EN ALGUN MOMENT ES DONARAN COMPTE *

EN VERITAT NO TINC NI IDEA *

NO VULL SER UN PROBLEMA *

HO PODRIA HAVER FET MILLOR *

SI SABESSIM COM SOC DE VERITAT, NO DIRIEN EL MATEIX *

NO ÉS PER TANT *

TÉ SENTIT EL QUE DIC? *

Com detectar-les

Alguns senyals habituals de la síndrome de l’impostor són:

  • Sentir que els teus assoliments “no compten” o que qualsevol podria haver-ho fet igual
  • Pensar que has arribat fins on estàs per sort, contactes o circumstàncies externes
  • Por constant a equivocar-te o al fet que uns altres descobreixin que “no saps tant”
  • Comparar-te de manera contínua amb els altres i sortir perdent
  • Exigir-te molt més que a la resta per a sentir-te vàlid/a
  • Dificultat per a acceptar elogis o reconeixement (restar-los importància, justificar-los)

Aquestes sensacions poden aparèixer de manera puntual, però quan són freqüents i persistents, comencen a afectar el benestar emocional i a la confiança personal.

Emocions relacionades

Ansietat
Por
Inseguretat
Frustració
Culpa

Tips d'ajuda

  1. Pon nombre a lo que te pasa: saber que existe y que es común ya reduce su impacto.
  2. Revisa tus pensamientos: no todo lo que piensas sobre ti es un hecho. Pregúntate qué evidencias reales tienes.
  3. Registra tus logros: anotar avances, aprendizajes y retos superados ayuda a contrarrestar el sesgo negativo.
  4. Habla de ello: compartir estas sensaciones suele mostrar que no estás solo/a y que muchas personas sienten lo mismo.
  5. Acepta el error como parte del aprendizaje: equivocarse no invalida tu capacidad ni tu valor.
  6. Cuida la autoexigencia: exigirte más no siempre te hace rendir mejor; a veces solo te desgasta.

Si estas sensaciones generan un malestar intenso o interfieren en tu vida diaria, pedir ayuda profesional es una opción saludable, no un fracaso.

Necessites acompanyament psicològic?

Compta amb la nostra ajuda professional, gratuita i confidencial.

Contacta’ns

Situacions